Les TIC per a la relació família-escola!

Hello a tots! Ja estem arribant al final de l’assignatura, hem parlat i reflexionat moltíssims temes, però ens queda un dels pilars vitals que dona suport a l’escola i als infants, sí estic referint-me a les famílies.

La concepció d’escola inclou el pensar en comunicació, però no només comunicació entre alumnes, entres mestres i alumnes, sinó també comunicació entre l’escola i les famílies. Aquesta ultima “penja d’un fil” ja que no és du a terme com hauria de ser. Realment penseu que existeix una relació bona entre família-escola? S’utilitzen les TIC per a la comunicació entre aquestes dos parts?

En primer lloc us penjaré l’esquema que hem fet a classe i així ja podem partir basant-nos en fonamentació teòrica i al mateix temps organitzem idees.

En primer lloc penso que hem de saber que les TIC fan referència a les tecnologies per a la informació i COMUNICACIÓ. Bé doncs, si com a centre donem suport a l’aprenentatge via TIC com deixem de banda les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies per a la comunicació amb les famílies. No ho vegeu un poc contradictori i greu? Som “moderns” per alguns aspectes i per altres tornem a l’escola tradicional, on una agenda o llibreta era tot el que necessitàvem per a mantenir contacte amb els pares.

Al vídeo de la professora de la seu de Menorca, Núria Hidalgo, ens deixa ben clar com la tecnologia pot ser un canal fructífer, dinàmic i motivador per a la comunicació entre escola i família. Tal com indiquen Aguilar i Leiva (2012) en “La participación de las familias en las escuelas TIC:anàlisis y reflexiones educativas”és necessari “una escuela donde se visibilice de manera permanente la necesidad de estimular la participación de las familias, facilitándoles información y también formación para ello.” A més a més diuen que "las experiencias de participación de la familia en la escuela cobran un nuevo significado con las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación".

És cert que sempre ens trobarem amb moltes tipologies familiar, que hi ha que adaptar-nos a elles, però totes aquestes famílies tenen com a objectiu principal el benestar dels seus fills, l’educació, el progrés i aprenentatge. Per tant, a la lectura “Ventajas del uso en familia de las TIC” ens diuen que: "los padres a menudo se sienten desarmados e impotentes, incapaces de controlar unas herramientas que sus hijos, nativos digitales, suelen manejar con mucha más destreza que sus progenitores".  El fet de dominar les noves tecnologies no ha de crear rebuig cap a elles, tot lo contrari. Aquí, com a mestres, tenim el deure de saber inculcar als pares, igual que hem fet amb els fills, els beneficis que tenen les TIC, oferir-los un nou punt de vista i crear en ells preguntes per a que reflexionin i vegin el canvi com a millor i no com a un greu problema per a ells.

Per a que es creï un llaç entre família-escola-tecnologia haurem de crear un PLA d’actuació TIC per a les famílies. Trujillo (2011) al seu bloc “Educa con TIC” ens ofereix unes passes a seguir. Com a futura docent, que ja ens queda poquet, penso que trobant-me jo dintre de l’aula amb aquesta problemàtica em plantejaria fer el següent:

•  Mostrar una actitud entusiasta i segura del que faig, per a poder convèncer als familiars que tot el que exposo té una base i sentit.
• Investigar i conèixer cada família.
• Fomentar la curiositat i així fer que estiguessin interessats en fer algun curs de formació.
•  Que les famílies tinguessin una participació activa al 100% dintre de l’aula.
• Doncs, si tot el que esmentat anteriorment es va complint, ja arribaria el punt de col·laborar directament en el bloc de classe, pàgines web, etc.

Tot pot sonar utòpic i difícil, però sé per experiència pròpia, que si et marques uns objectius finalment arribes assolir-los. En la vida no ens regalen res, hem de suar i treballar. No vull ser mestre per a tenir vacances, com molta part de la societat es pensa, vull ser mestre per a fomentar el canvi, per a formar part del desenvolupament dels infants, per aprendre amb ells, per tractar amb les famílies, vull ser mestre per vocació, no importa el que la paraula mestre porti al darrere, mestre és canvi i perseverança. Per tant, jo dic SÍ a l’escola 2.0 i a l’alfabetització tecnològica.

Penjo un exemple de projecte de TIC per a la millora de la relació família escola, a veure si així acabo de convèncer a aquells que encara tenen alguns dubtes!

La meva companya, Patricia Pinar, exposa al seu bloc un exemple de plataforma per a que les famílies puguin veure el que aprenen els seus fills des de qualsevol part del món. Agafeu un poc de temps i mireu, és molt interessant.

Bé doncs, fins aquí per avui. Ha set un plaer compartir tot això amb vosaltres. No vull dir un “goodbye” si no see you soon. Encara ens queda una part important en tot això, venen les pràctiques! Ànim a totes, ens veiem dins dos setmanes.

Bon Nadal!! 

LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Com he dit moltes vegades al llarg de totes aquestes entrades, les TIC ja formen una part essencial en les nostres vides. Tot el que ens rodeja és digital, sense adonar-nos, de vegades, la paraula TECNOLOGIA és el nostre acompanyant de vida. 

Per tant, tant dins com fora de l’escola hem de saber aprofitar tot allò positiu que ens poden aportar les TIC. Això no vol dir fer-ne un ús sense sentit. No! Això significa saber com utilitzar, com ensenyar, com gaudir i com aprendre a través d’aquestes. 

Sabem, com a futurs docents, com utilitzar les TIC? Bé...de vegades pensem que si, que és fàcil, que sabem dominar un ordinador i ja en tenim prou. Doncs això és un dels errors que m’agradaria transmetre, ja que donar-li a un parell de tecles no és saber introduir les TIC dins de la nostra metodologia.  Com diu Adell: “Las redes informáticas nos ofrecen una perspectiva muy diferente de la del ordenador solitario. En principio rompen el aislamiento tradicional de las aulas, abriéndolas al mundo. Permiten la comunicación entre las personas eliminando barreras del espacio y el tiempo, de identidad, de estatus. Están transformando radicalmente lo que rodea a las escuelas, es decir, el mundo.”

Els docents han d’adquirir nous rols, però penso que no tenen ben clar quins o que no els han adquirit completament. Sembla un poc estrany, parlar de canvi i que els esglaons més alts no hagin adquirit les destreses necessàries, no? Com Jesús Gil i Asorey ens diuen en el seu article: El placer de usar las TIC en el aula de infantil, els ordinadors els utilitzem, els docents, com a premi per als nostres infants, comencem un poc malament no ho penseu? Hem d’aturar tot això, s’ha de fer un ús correcte, utilitzar-los com a recursos tecnològics per potenciar experiències d’aprenentatge fructíferes. 

Per tant, hi ha una sèrie de canvis i possibilitats per a què les TIC siguin utilitzades més adequadament, us deixo l’esquema que és molt senzill i aclaridor:

Esquema realitzat a classe

Jordi Adell a través de l’informe ACOT, ens explica que els docents han d’anar passant una sèrie de fases per arribar a fer que la tecnologia formi part de la seva pràctica quotidiana. Aquestes fases a les quals em refereixo són: en primer lloc l’accés i ús bàsic de la tecnologia; l’adopció d’ordinadors per a realitzar les classes; en tercer lloc tenim l’adaptació de la tecnologia a les pràctiques tradicionals; en quarta posició trobem l’apropiació de noves formes de fer amb TIC; i finalment està la fase d’innovació. I reflexionant...en quina fase estic jo? Bé, crec que ja estic arribant o introduint-me dins la quarta fase (apropiació) ja que per exemple, estem treballant en la creació del nostre conte digital. Si penso així potser pugui arribar a la quinta fase, innovar dins de la meva aula i sostenir la concepció de metodologia que tinc. 

Esquema realitzat a classe.

Us deixo aquest vídeo, per a reflexionar un poquet!

Per tant, he parlat del canvi en el rol docent i que de manera conjunta ha d’existir un canvi en la metodologia. Al bloc de Sergio García, podem veure que ens presenta la metodologia TPACK. En aquest ens explica que s’han de combinar els coneixements tecnològics, pedagògics i disciplinaris per a fer una adequada integració de les tecnologies en les nostres aules. Tot això em sembla realment interessant i cert. La tecnologia ha d’estar al servei de tots, ha de ser la clau del treball dels professors i el mitjà de construcció de coneixements dels alumnes.

Per anar acabant, no podia deixar de banda les caceres del tresor, de Jordi Adell. Aquestes són un tipus d’activitat molt fàcil de crear i portar a terme, des del meu punt de vista, ja que ens ajudaria a desenvolupar habilitats tecnològiques i integrar les TIC en el currículum i aula. És un recurs educatiu que compta amb moltes possibilitats didàctiques, les quals es poden utilitzar en totes les àrees del currículum. A continuació penjo l’esquema realitzat a classe:

I ja per acabar, dir que hem de saber tirar endavant, no cedir en els nostres pensaments, recolzar els nostres ideals, fer que l’Educació Infantil sigui el principi d’una nova era d’aprenentatge, plantejar-nos objectius que siguin favorables per al canvi. L’educació és important i imprescindible, jo vull començar a formar part del canvi. Us apunteu amb mi? Voleu compartir els mateixos objectius enfront a l’educació que jo? 

Fins aviat! ;)

Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa.

Hello! Ja tornem a ser per aquí! Aquesta setmana ens toca parlar un poquet sobre lleis/legislació i l’evolució que han tingut al llarg del temps. Però, coneixem realment les lleis del nostre entorn? Sabem que diuen i que s’ha de fer? Incloent-me a mi mateixa, moltes són les vegades que quan xerrem de legislació i normes no sé ben bé del que parlem. Doncs avui toca reflexionar un poc i endinsar-nos dins el tema!

En les darreres dècades, el Govern ha anat aplicant diferents polítiques en educació focalitzades en el gran tema d’actualitat: la integració de les TIC en el sistema educatiu. Per a veure quina ha set l’evolució de les TIC a l’escola basada en els canvis legislatius, tenim com a referència l’article “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de lainformación ycomunicación al sistema escolar.” A continuació podem veure els canvis més rellevants a través del mapa conceptual que us deixo:

Esquema realitzat a classe.

Idò sí que podem parlar que el currículum ha sofert canvis, evolució, han sorgit mentalitats noves, etc. però...Quan diuen els polítics de canviar coses? En quin moment esdevenen tots aquestes noves propostes? En el moment d’eleccions, on es juguen el seu lloc de treball. Perquè canvien les polítiques educatives en aquestes circumstàncies? No vull crear un debat polític, mai acabaria si començo a exposar tot el que he anat reflexionant a mesura que llegia les lectures del tema. Només penseu, si les lleis educatives canvien en temps d’eleccions, són canvis per a millorar pedagògicament o són canvis que porten al darrere interessos totalment contraris? Coneixen aquestes persones el que és EDUCACIÓ? Us deixo l’enllaç d’un vídeo que ha fet la meva gran companya ,Patricia Pinar, entrevistant alguns alumnes de la UIB que em pareix del tot interessant.

Als anys setanta i principis dels vuitanta, es dotaren als centres d’equips i hardware informàtics, però quin era el seu ús? Bé...la finalitat era adquirir conceptes sobre informàtica, conèixer la tecnologia, però això no és el que volem, veritat? Al nostre país tot això es va incloure a través del projecte “Atenea”.

Avui dia molts de nosaltres ja pensem que les TIC en educació són part de l’aprenentatge, que són essencials, que ja són necessàries per a oferir possibilitats molt diverses i úniques, per a l’adquisició de coneixement dels nins.

Gràcies a tot elque he anat explicant va sorgir el concepte d’Escola 2.0, que Area i Salabria expliquen el la lectura “Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0)en las Comunidades Autónomas deEspaña desde la visión del profesorado”. Ara és el torn dels professors, en el següent esquema veurem les opinions que tenen sobre la visió de les polítiques TIC en Escola 2.0.

Esquema realitzat a classe.

Però em ve al cap una qüestió, on eren tots aquests canvis quan jo era alumna? És un poc xocant, jo tenia dues hores d’informàtica a la setmana, les quals eren meravelloses per a tots perquè no fèiem RES, un poc trist no? Em fa vergonya admetre això fins i tot, però era així. Puc resumir el que fèiem en poquetes paraules. Això eren les TIC’s per a mi: una hora “lliure”, anar a una classe on feia molta calor, compartir ordinador amb tres persones més i tocar botons de programes que no em servien per res. Us pareix útil? Jo riure per no plorar...

Tornant al tema, a la lectura “Orientacions per a l'elaboració del Pla TIC en els centres educatius”, trobem exemple de programacions per a una Escola 2.0., l’objectiu del qual és incloure les TIC a l’aula de manera organitzada i sistemàtica, amb l’esquema tot quedarà més clar.

Esquema realitzat a classe.

En la LOMCE (2013) a l’article 111.bis. trobem: “Se promoverá el uso, por parte de las Administraciones educativas y los equipos directivos de los centros, de las tecnologías de la información y las comunicaciones en el aula, como medio didáctico apropiado y valioso para llevar a cabo las tareas de enseñanza y aprendizaje.”

Ens hi posem de veritat? Ja és hora de canviar en aquells llocs on encara tenen aquella mentalitat més “antiga”. Hem de cridar: IT’S TIME TO CHANGE!

Nosaltres hem de saber actuar en conseqüència a tot allò que sabem i coneixem, com diu Area (2006): “La innovación tecnológica si no va acompañada de innovación pedagógica y de un proyecto educativo representará un mero cambio cosmético de los recursos escolares pero no alterará sustantivamente la naturaleza de las prácticas culturales de la escuela”.

Per acabar, personalment, crec que ens hem de plantejar si la nostra metodologia és l’adequada. Volem incorporar TIC, volem “modernitzar-nos”, evolucionar... Sabem el que fem? Pot ser molts de docents si ho saben, però pot ser aquells als que anomenem polítics diuen que saben fan i que significa CANVI I EDUCACIÓ. Bé doncs, baix la meva humil i petita opinió, NO! No en saben gens ni mica! No es pot jugar amb el futur del nostre país, hem d’ajudar als nens a saber pensar, que siguin crítics i que siguin la veu de la societat. La paraula canvi porta al darrere molt de treball i esforç, però tots junts ho aconseguirem, estic ben segura!

Possibilitats i limitacions del software educatiu.

Hello!! Ja tornam a ser per aquí! Avui parlaré dels softwares educatius.

Actualment la presència de TIC's en l’entorn dels nens està augmentant de forma progressiva. Davant aquest fenòmen tenim diverses postures, aquells que volen substituir l’aprenentatge memorístic per nous recursos tecnològics; i aquells que encara no entenen ben bé QUÈ i COM utilitzar aquestes noves tecnologies.

Però abans de començar i endinsar-nos en el tema, anem a recordar, i pels que no els hi sona gens el tema, conèixer, alguns dels aspectes claus d’aquest tema.

Esquema fet a classe.

Una vegada llegit i rellegit les lectures i haver comentat a classe aquest tema, penso que el software educatiu és una gran eina que ens proporciona molts de beneficis, no només per alumnes sinó també per als docents.

Volem un canvi? Volem escola 2.0? Volem progressar i donar pas a noves eines? Si, és clar que si! Doncs bé un software educatiu ens dona possibilitats de canviar el rol tradicional del docent; ajuda als alumnes a treballar i avançar en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i tot això fa que tinguem nous focus d’avaluació.

Tinc una experiència personal que voldria compartir amb tots vosaltres. Quan vaig fer les meves pràctiques de 0-3anys, vaig proposar a la meva tutora que cerquéssim un conte en format digital. Va acceptar i una setmana després va posar als infants el conte. Els nens quedaren al·lucinats i la professora més encara, ja que no utilitzaven cap eina tecnològica o de manera molt puntual. Realment no era un software com tocava, no era un gran programa, però em sento orgullosa d’haver introduït aquell “món” dintre de l’escoleta. I, sabeu que? Ara estic feliç d’haver fet allò fa quatre anys, ja que continuen utilitzant recursos tecnològics.

Fa una setmana, vam poder veure una conferència de n’Eva Barceló, gravada ja que l’havia donat a Palma primer. En aquesta conferència ens va presentar un software educatiu que havien creat en la seva companyia. El que més em va cridar l’atenció fou el fet de que els nens poguessin escriure, col·locar les lletres, una paraula sense l’ordre corresponent és a dir, podien posar primer una lletra d’enmig, llavor la darrera i finalment la primera. Té sentit? Així farem un aprenentatge significatiu?(com explica Ausbel).

A més a més, desde el primer moment vaig veure aquest software com una FITXA. Esgarrifa, no és cert? No dèiem que volem progrés, canvi i evolució? Bé, sembla que anem cap enrere.

Un altre aspecte molt rellevant de la conferència fou que amb aquest programa els nens aprenien les lletres per separat amb paraules que no tenien molt de significat, no s’assimilava a la vida real, per exemple: un dia es treballa la “L”, un altre la “S”,etc.

Realment va ser un poc frustrant. Si haguéssim estat en directe a la conferència, haguéssim preguntat moltes coses, tant d’ús tècnic com educatiu. Va ser una llàstima no poder formular preguntes per veure quines eren les respostes que n’Eva Barceló ens donava, i si aquestes ens eren clares i suficients o seguíem dubtant.

Retornant un poc al que anava xerrant abans, és molt preocupant que no hi hagi quasi programes educatius REALMENT enfocats cap a nens, com diu Santos Urbina en una lectura: “...hace unos años demostraba que tan sólo un 25% de los programas educativos dirigidos a un público “preescolar” estaban desarrollados adecuadamente.”

Esquema fet a classe.

Llegint aquest esquema decideixo que és hora de JUGAR! Vaig a provar un software anomenat: El Mundo de Teo.

Imatge feta per mi.

Bé aquest software en primer lloc té un apartat per adults, on hi ha una guia educativa i unes taules de seguiment del que fan els infants. Fins aquí tot bé. Anem a posar-nos en la pell d’un nen. En primer lloc ens creem un “avatar”. Tenim diferents apartats on podem fer puzles, desenvolupar vocabulari i un altre amb diversos jocs com fer pa. Vull dir que com diu Santos Urbina, aquesta eina s’adequa més o manco a l’edat, és lucrativa i educativa, clara, etc. Però vaig a focalitzar en el vocabulari. Us deixo un vídeo que he fet, per a que jutgeu vosaltres mateixos...!

Que dir? Em quedo sense paraules...Us ho promet!! Tractament d’errors? Què passava si fallava? Res! Només et diu: No, No, No, No... i què? Això ajuda? NO, això fa que els infants es cansin i deixin de jugar. D’altra banda, heu vist que he posat l’activitat en tres idiomes: anglès, castellà i català. Però us heu adonat que, val les paraules les posava amb l’idioma que havia escollit, però... una vegada creada la paraula, com la repetia el nostre amic Teo? EN CASTELLÀ!! Fos l’idioma que fos! I finalment, el que fa que m’entri calor i tremolor. Que passa que escrivim les paraules amb l’ordre que volem en la vida real? Agafem bolígraf i comencen a escriure al revés? No diré res més, perquè l’ordinador fa fum de la frustració que agafo veient aquestes coses. Reflexioneu!

Bé, per avui ja n’hi ha prou, que crec que m’he emocionat i motivat un poc, seguiria comentant i parlant de tot això.

Us deixo una cançó per animar el començament de setmana.

Fins aviat!!

El meu PLE virtual!

En aquesta entrada comentaré el PLE que he fet de jo mateixa sobre el meu entorn virtual, però...Què és un PLE? Adell i Castañeda ens diuen que:“... es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender”(definició PLE d’Adell i Castañeda, 2010,pàgina 23).

A més a més, per a poder crear el meu PLE( Entorn Personal d’Aprenentatge), he hagut d’entendre i reflexionar sobre totes les parts que el composen, les quals són les següents:

• -    Eines i estratègies de  lectura : ens referim a com accedim a la informació.

• -   Eines i estratègies de reflexió: ens referim a com usem la informació obtinguda, com reflexionem sobre ella, com la treballem, etc.

• -    Eines i estratègies de relació: ens referim a les interaccions que es poden establir.

Deixo un enllaç, molt interesant, sobre l’explicació de en què consisteix un PLE, que fan na Linda Castañeda i en Jordi Adell. Donau un cop d’ull que segur que ens serveix per a l’examen!

Realment si fa un parell d’anys m’haguessin demanat fer un PLE, segurament molts dels aspectes que he posat ara no apareguessin, a més a més, m’hagués centrar en aquell entorn real (família, companys, etc.), i no tant en el món virtual. Per tant, puc dir des de primer moment que el meu PLE virtual ha avançat i s’ha transformat molt en aquests quatre anys de carrera, ja que he accedit a eines virtuals que abans no utilitzava, que no coneixia o que pensava que no eren tan útils com han arribat a ser avui dia.

Amb tot el que duc treballat i recorregut en el Grau, m’he adonat de la gran importància que ha tingut tot això en el meu procés d’aprenentatge, en general. Així que puc dir que sense aquest “amic”, anomenat: món virtual, no hagués pogut tirar cap endavant.

Bé doncs, ja es hora de mostrar el PLE que he creat!

Imatge creada per Alexandra Artero Sala

Basant-me en els criteris en que es composa un PLE, penso que on més he avançat ha estat en la part de fer/reflexionar, ja que he utilitzat programes molt nous per mi com per exemple: GIMP o CMAP, dels quals he creat “petites obres d’art”, per exemple: el mapa conceptual del meu PLE.

Malgrat que ja utilitzava eines com, Picassa o Photoscape, al llarg d’aquests anys he hagut d’espavilar més i cercar i investigar més per a poder arriba a obtenir els resultats que em plantejava i volia.

Parlant d’eines d’accés a la informació, n’ha ha moltes com: cercador de Google, premsa escrita, etc., però penso i vull recalcar i explicar l’experiència amb BLOGGER. Fins a primer de carrera mai havia pensat en crear-me un bloc, només utilitzava aquesta eina per llegir, però mai com a eina de reflexió per a mi. Realment va ser un caos el primer dia que ens van dir heu d’obrir un bloc, ja que no sabia res de res, tot em pareixia un repte inassolible, clar exemple d’estar perduda i deixar-me endur per les coses fàcils és el meu Portafoli. Va quedar enrere, pobre i solitari. Vull centrar-me i intentar millorar, aprendre cada dia més i poder arribar a fer un bloc d’aquest any decent i en condicions. Diuen que mai es tard per aprendre, no?

 Enllaç imatge.

Parlant de les eines de relació, crec que posar Facebook és cert però heavy, m’explico. Pensar en relació i que el primer que et vengui al cap sigui una eina, un poc freda, com una xarxa tipus Facebook, em fa tremolar un poc, però és la realitat. A més a més, és una de les primeres coses que, per sort o desgràcia, mirem quan ens aixeca’m del llit. Ens domina!

Per acabar, reflexionaré sobre la xarxa personal d’aprenentatge (PLN), ja que penso que amb ella compartim moltes coses, experiències, situacions, etc. amb la resta de persones, tant virtualment com en l'entorn personal. Però sent crítics l’enveja i la competitivitat que hi ha al món fa que es vegi perjudicada. Per tant, siguem bons companys, amics i persones. Comencem a pensar en els demés. Compartir és vida!

Tema 2: La importància de la Web 2.0 en el canvi del rol del professorat.

En el nostre dia a dia, en aquella activitat quotidiana més corrent i senzilla trobem de manera implícita les tecnologies. Per molt que sapiguem, més o menys, utilitzar-les, quan escoltem parlar de WEB 2.0, ens quedem pensant i preguntant que és, no és cert? Doncs anem a investigar un poquet.

La Web 2.0 és aquella evolució ha que patit tot el món tecnològic. La Web 2.0 ens permet ser actius en reds, compartir, interactuar de manera online, etc. però no hem d’oblidar que hi ha que saber ser crítics i saber seleccionar, pensar que l’accés a tanta informació no vol dir adquirir coneixements. Per tant, quan estem navegant per Twitter o donant un “me gusta” a Facebook, estem utilitzant Web 2.0.

Sabem tot el que tenim com a docents en Web 2.0?

Adjunt el mapa conceptual fet a classe per anar suportant l’escrit amb un poc de suport visual i teòric.

Mapa conceptual fet a classe.

Doncs, si hem estat xerrant de Web 2.0, al mateix temps ens preguntem: I que passa amb l’escola? Bé, l’escola també ha sofert aquest canvi. Actualment tenim centres, alguns, amb una educació molt tecnològica. Així podem dir que aquest pas de Web 1.0 a Web 2.0, ha fet que comptem amb escoles Web 2.0. I tot això comporta que tinguem una figura de professor més actiu i comunicatiu amb els seus alumnes.

He estat cercant informació externa a l’aportada a classe, més que res sobre el paper del professorat a la Web 2.0, he trobat un document molt interessant d’Antonio Chenoll. M’ha agradat aquest paràgraf que parla sobre com ha de ser el professor, diu així: “El profesor debe filtrar todos esos recursos con el fin de seleccionar lo relevante de lo puramente casual y de adecuarlos a un objetivo pedagógico implícito. De esta manera, el profesor no sólo deja de ser el único referente de lengua para los alumnos sino que además se convierte en el guía y potencia el uso de estos recursos como enseñanza implícita fuera del horario escolar y después del fin del curso lectivo.”

Com vam resumir tot aquest llarg tema a la sessió de dilluns, adjunt l’esquema.

Esquema fet a classe.

Parlant sobre Web 2.0, escola 2.0, no podem deixar per comentar aquell nou concepte d’alfabetització digital. Però, que és? Es tracta d’aprendre a utilitzar noves tecnologies.  Com va dir Gutierrez, la ciutadania ha d’estar preparada per a canviar i transformar la informació en coneixement, i així anar transformant i canviant la societat.

Sobre el rol del docent , la Web 2.0 crea un canvi total sobre com de ser un transmissor de coneixements, com fa anys es pensava, a ser un guia per als nens. He trobat un bloc d’un tal, Henry Cardenas, que parla sobre les TIC, Web 2.0 i tot el relacionat amb aquest món. Una de les seves entrades, sobre rol del docent i el paper de l’alumne, ens explica breument i amb claretat com influeix tot aixó en el nin, diu així:” alumno es quien a través de su interacción con otros a través de laweb (…) Allí tiene la posibilidad de seleccionar la información, analizarla,sintetizarla y procesarla, para luego compartirla con sus compañeros y con elmismo maestro, quien por su experiencia, posibilita el manejo de los recursos,sin que haya lugar a desviaciones de la búsqueda propuesta desde un comienzo."

Per tant, segons l’article que he llegit de George Siemens, ens explica que hi ha diversos rols que el professorat ha d’exercir. Tots els papers que han de complir els docents, des de englobar fins a saber filtrar la informació, són importants, però també s’ha de tenir molt present l’aspecte d’aturar-se a pensar com són els nostres alumnes, que necessiten i com li puc aportar tot el material, per a començar aquest procés d’interacció. Mai oblidem això, aprenem de manera col·lectiva!

Per tancar aquesta entrada, us deixo amb un video sobre les TIC en l'educació!

Fins aviat! ;)

TEMA 1. Societat de la Informació i Comunicació.

Hello!! Here we are again trying to start a new course full of energy!

Iniciarem la primera entrada del curs en el meu blog amb una reflexió sobre la societat de la informació i la comunicació i inherent a elles la tecnologia. Com bé deia Adell, el desenvolupament tecnològic ha trastocat la nostra societat actual.

Avui dia, la societat en la qual vivim, la mou la informació i el major promulgador existent és mitjançant la tecnologia. La tecnologia ha estat un element emissor d'informació a la societat de tan elevada escala que ha generat nous comportaments en la vida quotidiana de l'ésser humà. Estem exposats a una sobre-informació que pot derivar en “malament-informació”. Les noves tecnologies han ajudat al fet que la informació generi opinió i generi conductes. Però com tots bé sabem, i com va dir el senyor Area, això és un arma de doble tall, compta amb aspectes i característiques bones però també compta amb aspectes desfavorables. 

Imatge: Esquema fet a la sessió teòrica.

La societat ha passat de la paraula escrita i parlada, amb la qual es transmet informació que al seu torn ben digerida es transforma en coneixement, a l'era tecnològica contemporània. Passant pel telègraf, per la ràdio, per la televisió, pels ordinadors, pels mòbils, pels “USB”, pels “ipads”, fins arribar a la mare de totes les mares, INTERNET, i ja dins d'internet, mil i una varietats d'elements informadors per a la societat tals com poden ser “Youtube”, “Wikipedia”, etc. S'evidencia així el brutal nombre de receptors que són capaços de rebre informació en la societat amb les noves tecnologies. Així doncs, podem parlar d'una nova era: La revolució tecnològica.

És evident que la tecnologia marca una bretxa “digital” més entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats, com va dir Area, no tenint aquests últims, accés a les TIC la qual cosa comporta, quedar-se un pas per darrere. I el més important, quedant-se sense una clara i necessària eina per a la seva educació i el seu progrés.

Imatge: Esquema fet a la sessió teòrica.

És tot per avui. Dins poquet tornaré a ser per aquí, seguint comentant temes interessants i fructífers, que ens ajudin a progressar com a docents i anar canviant poc a poquet la concepció d’educació que hi ha a moltes escoles.

Fins aviat!!