El meu PLE virtual!

En aquesta entrada comentaré el PLE que he fet de jo mateixa sobre el meu entorn virtual, però...Què és un PLE? Adell i Castañeda ens diuen que:“... es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender”(definició PLE d’Adell i Castañeda, 2010,pàgina 23).

A més a més, per a poder crear el meu PLE( Entorn Personal d’Aprenentatge), he hagut d’entendre i reflexionar sobre totes les parts que el composen, les quals són les següents:

• -    Eines i estratègies de  lectura : ens referim a com accedim a la informació.

• -   Eines i estratègies de reflexió: ens referim a com usem la informació obtinguda, com reflexionem sobre ella, com la treballem, etc.

• -    Eines i estratègies de relació: ens referim a les interaccions que es poden establir.

Deixo un enllaç, molt interesant, sobre l’explicació de en què consisteix un PLE, que fan na Linda Castañeda i en Jordi Adell. Donau un cop d’ull que segur que ens serveix per a l’examen!

Realment si fa un parell d’anys m’haguessin demanat fer un PLE, segurament molts dels aspectes que he posat ara no apareguessin, a més a més, m’hagués centrar en aquell entorn real (família, companys, etc.), i no tant en el món virtual. Per tant, puc dir des de primer moment que el meu PLE virtual ha avançat i s’ha transformat molt en aquests quatre anys de carrera, ja que he accedit a eines virtuals que abans no utilitzava, que no coneixia o que pensava que no eren tan útils com han arribat a ser avui dia.

Amb tot el que duc treballat i recorregut en el Grau, m’he adonat de la gran importància que ha tingut tot això en el meu procés d’aprenentatge, en general. Així que puc dir que sense aquest “amic”, anomenat: món virtual, no hagués pogut tirar cap endavant.

Bé doncs, ja es hora de mostrar el PLE que he creat!

Imatge creada per Alexandra Artero Sala

Basant-me en els criteris en que es composa un PLE, penso que on més he avançat ha estat en la part de fer/reflexionar, ja que he utilitzat programes molt nous per mi com per exemple: GIMP o CMAP, dels quals he creat “petites obres d’art”, per exemple: el mapa conceptual del meu PLE.

Malgrat que ja utilitzava eines com, Picassa o Photoscape, al llarg d’aquests anys he hagut d’espavilar més i cercar i investigar més per a poder arriba a obtenir els resultats que em plantejava i volia.

Parlant d’eines d’accés a la informació, n’ha ha moltes com: cercador de Google, premsa escrita, etc., però penso i vull recalcar i explicar l’experiència amb BLOGGER. Fins a primer de carrera mai havia pensat en crear-me un bloc, només utilitzava aquesta eina per llegir, però mai com a eina de reflexió per a mi. Realment va ser un caos el primer dia que ens van dir heu d’obrir un bloc, ja que no sabia res de res, tot em pareixia un repte inassolible, clar exemple d’estar perduda i deixar-me endur per les coses fàcils és el meu Portafoli. Va quedar enrere, pobre i solitari. Vull centrar-me i intentar millorar, aprendre cada dia més i poder arribar a fer un bloc d’aquest any decent i en condicions. Diuen que mai es tard per aprendre, no?

 Enllaç imatge.

Parlant de les eines de relació, crec que posar Facebook és cert però heavy, m’explico. Pensar en relació i que el primer que et vengui al cap sigui una eina, un poc freda, com una xarxa tipus Facebook, em fa tremolar un poc, però és la realitat. A més a més, és una de les primeres coses que, per sort o desgràcia, mirem quan ens aixeca’m del llit. Ens domina!

Per acabar, reflexionaré sobre la xarxa personal d’aprenentatge (PLN), ja que penso que amb ella compartim moltes coses, experiències, situacions, etc. amb la resta de persones, tant virtualment com en l'entorn personal. Però sent crítics l’enveja i la competitivitat que hi ha al món fa que es vegi perjudicada. Per tant, siguem bons companys, amics i persones. Comencem a pensar en els demés. Compartir és vida!

Tema 2: La importància de la Web 2.0 en el canvi del rol del professorat.

En el nostre dia a dia, en aquella activitat quotidiana més corrent i senzilla trobem de manera implícita les tecnologies. Per molt que sapiguem, més o menys, utilitzar-les, quan escoltem parlar de WEB 2.0, ens quedem pensant i preguntant que és, no és cert? Doncs anem a investigar un poquet.

La Web 2.0 és aquella evolució ha que patit tot el món tecnològic. La Web 2.0 ens permet ser actius en reds, compartir, interactuar de manera online, etc. però no hem d’oblidar que hi ha que saber ser crítics i saber seleccionar, pensar que l’accés a tanta informació no vol dir adquirir coneixements. Per tant, quan estem navegant per Twitter o donant un “me gusta” a Facebook, estem utilitzant Web 2.0.

Sabem tot el que tenim com a docents en Web 2.0?

Adjunt el mapa conceptual fet a classe per anar suportant l’escrit amb un poc de suport visual i teòric.

Mapa conceptual fet a classe.

Doncs, si hem estat xerrant de Web 2.0, al mateix temps ens preguntem: I que passa amb l’escola? Bé, l’escola també ha sofert aquest canvi. Actualment tenim centres, alguns, amb una educació molt tecnològica. Així podem dir que aquest pas de Web 1.0 a Web 2.0, ha fet que comptem amb escoles Web 2.0. I tot això comporta que tinguem una figura de professor més actiu i comunicatiu amb els seus alumnes.

He estat cercant informació externa a l’aportada a classe, més que res sobre el paper del professorat a la Web 2.0, he trobat un document molt interessant d’Antonio Chenoll. M’ha agradat aquest paràgraf que parla sobre com ha de ser el professor, diu així: “El profesor debe filtrar todos esos recursos con el fin de seleccionar lo relevante de lo puramente casual y de adecuarlos a un objetivo pedagógico implícito. De esta manera, el profesor no sólo deja de ser el único referente de lengua para los alumnos sino que además se convierte en el guía y potencia el uso de estos recursos como enseñanza implícita fuera del horario escolar y después del fin del curso lectivo.”

Com vam resumir tot aquest llarg tema a la sessió de dilluns, adjunt l’esquema.

Esquema fet a classe.

Parlant sobre Web 2.0, escola 2.0, no podem deixar per comentar aquell nou concepte d’alfabetització digital. Però, que és? Es tracta d’aprendre a utilitzar noves tecnologies.  Com va dir Gutierrez, la ciutadania ha d’estar preparada per a canviar i transformar la informació en coneixement, i així anar transformant i canviant la societat.

Sobre el rol del docent , la Web 2.0 crea un canvi total sobre com de ser un transmissor de coneixements, com fa anys es pensava, a ser un guia per als nens. He trobat un bloc d’un tal, Henry Cardenas, que parla sobre les TIC, Web 2.0 i tot el relacionat amb aquest món. Una de les seves entrades, sobre rol del docent i el paper de l’alumne, ens explica breument i amb claretat com influeix tot aixó en el nin, diu així:” alumno es quien a través de su interacción con otros a través de laweb (…) Allí tiene la posibilidad de seleccionar la información, analizarla,sintetizarla y procesarla, para luego compartirla con sus compañeros y con elmismo maestro, quien por su experiencia, posibilita el manejo de los recursos,sin que haya lugar a desviaciones de la búsqueda propuesta desde un comienzo."

Per tant, segons l’article que he llegit de George Siemens, ens explica que hi ha diversos rols que el professorat ha d’exercir. Tots els papers que han de complir els docents, des de englobar fins a saber filtrar la informació, són importants, però també s’ha de tenir molt present l’aspecte d’aturar-se a pensar com són els nostres alumnes, que necessiten i com li puc aportar tot el material, per a començar aquest procés d’interacció. Mai oblidem això, aprenem de manera col·lectiva!

Per tancar aquesta entrada, us deixo amb un video sobre les TIC en l'educació!

Fins aviat! ;)

TEMA 1. Societat de la Informació i Comunicació.

Hello!! Here we are again trying to start a new course full of energy!

Iniciarem la primera entrada del curs en el meu blog amb una reflexió sobre la societat de la informació i la comunicació i inherent a elles la tecnologia. Com bé deia Adell, el desenvolupament tecnològic ha trastocat la nostra societat actual.

Avui dia, la societat en la qual vivim, la mou la informació i el major promulgador existent és mitjançant la tecnologia. La tecnologia ha estat un element emissor d'informació a la societat de tan elevada escala que ha generat nous comportaments en la vida quotidiana de l'ésser humà. Estem exposats a una sobre-informació que pot derivar en “malament-informació”. Les noves tecnologies han ajudat al fet que la informació generi opinió i generi conductes. Però com tots bé sabem, i com va dir el senyor Area, això és un arma de doble tall, compta amb aspectes i característiques bones però també compta amb aspectes desfavorables. 

Imatge: Esquema fet a la sessió teòrica.

La societat ha passat de la paraula escrita i parlada, amb la qual es transmet informació que al seu torn ben digerida es transforma en coneixement, a l'era tecnològica contemporània. Passant pel telègraf, per la ràdio, per la televisió, pels ordinadors, pels mòbils, pels “USB”, pels “ipads”, fins arribar a la mare de totes les mares, INTERNET, i ja dins d'internet, mil i una varietats d'elements informadors per a la societat tals com poden ser “Youtube”, “Wikipedia”, etc. S'evidencia així el brutal nombre de receptors que són capaços de rebre informació en la societat amb les noves tecnologies. Així doncs, podem parlar d'una nova era: La revolució tecnològica.

És evident que la tecnologia marca una bretxa “digital” més entre els països desenvolupats i els subdesenvolupats, com va dir Area, no tenint aquests últims, accés a les TIC la qual cosa comporta, quedar-se un pas per darrere. I el més important, quedant-se sense una clara i necessària eina per a la seva educació i el seu progrés.

Imatge: Esquema fet a la sessió teòrica.

És tot per avui. Dins poquet tornaré a ser per aquí, seguint comentant temes interessants i fructífers, que ens ajudin a progressar com a docents i anar canviant poc a poquet la concepció d’educació que hi ha a moltes escoles.

Fins aviat!!

3,2,1....Comencem!

Ja tornem a ser per aquí! Sóc n'Alexandra Artero, ja ben bé tots ens coneixem.

Estic a l’últim any, tot va acabant, però això no vol dir que l’aprendre acabarà amb el fi del Grau.

Estic entusiasmada  amb aquesta assignatura. Espero d’ella activitats entretingudes, dinàmiques, noves, que m’ajudin a conèixer noves eines tecnològiques, les quals siguin útils per a crear propostes de treball dintre de la meva futura aula. Vinc amb moltes ganes d’aprendre i amb les piles ben carregades!