Possibilitats i limitacions del software educatiu.

Hello!! Ja tornam a ser per aquí! Avui parlaré dels softwares educatius.

Actualment la presència de TIC's en l’entorn dels nens està augmentant de forma progressiva. Davant aquest fenòmen tenim diverses postures, aquells que volen substituir l’aprenentatge memorístic per nous recursos tecnològics; i aquells que encara no entenen ben bé QUÈ i COM utilitzar aquestes noves tecnologies.

Però abans de començar i endinsar-nos en el tema, anem a recordar, i pels que no els hi sona gens el tema, conèixer, alguns dels aspectes claus d’aquest tema.

Esquema fet a classe.

Una vegada llegit i rellegit les lectures i haver comentat a classe aquest tema, penso que el software educatiu és una gran eina que ens proporciona molts de beneficis, no només per alumnes sinó també per als docents.

Volem un canvi? Volem escola 2.0? Volem progressar i donar pas a noves eines? Si, és clar que si! Doncs bé un software educatiu ens dona possibilitats de canviar el rol tradicional del docent; ajuda als alumnes a treballar i avançar en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i tot això fa que tinguem nous focus d’avaluació.

Tinc una experiència personal que voldria compartir amb tots vosaltres. Quan vaig fer les meves pràctiques de 0-3anys, vaig proposar a la meva tutora que cerquéssim un conte en format digital. Va acceptar i una setmana després va posar als infants el conte. Els nens quedaren al·lucinats i la professora més encara, ja que no utilitzaven cap eina tecnològica o de manera molt puntual. Realment no era un software com tocava, no era un gran programa, però em sento orgullosa d’haver introduït aquell “món” dintre de l’escoleta. I, sabeu que? Ara estic feliç d’haver fet allò fa quatre anys, ja que continuen utilitzant recursos tecnològics.

Fa una setmana, vam poder veure una conferència de n’Eva Barceló, gravada ja que l’havia donat a Palma primer. En aquesta conferència ens va presentar un software educatiu que havien creat en la seva companyia. El que més em va cridar l’atenció fou el fet de que els nens poguessin escriure, col·locar les lletres, una paraula sense l’ordre corresponent és a dir, podien posar primer una lletra d’enmig, llavor la darrera i finalment la primera. Té sentit? Així farem un aprenentatge significatiu?(com explica Ausbel).

A més a més, desde el primer moment vaig veure aquest software com una FITXA. Esgarrifa, no és cert? No dèiem que volem progrés, canvi i evolució? Bé, sembla que anem cap enrere.

Un altre aspecte molt rellevant de la conferència fou que amb aquest programa els nens aprenien les lletres per separat amb paraules que no tenien molt de significat, no s’assimilava a la vida real, per exemple: un dia es treballa la “L”, un altre la “S”,etc.

Realment va ser un poc frustrant. Si haguéssim estat en directe a la conferència, haguéssim preguntat moltes coses, tant d’ús tècnic com educatiu. Va ser una llàstima no poder formular preguntes per veure quines eren les respostes que n’Eva Barceló ens donava, i si aquestes ens eren clares i suficients o seguíem dubtant.

Retornant un poc al que anava xerrant abans, és molt preocupant que no hi hagi quasi programes educatius REALMENT enfocats cap a nens, com diu Santos Urbina en una lectura: “...hace unos años demostraba que tan sólo un 25% de los programas educativos dirigidos a un público “preescolar” estaban desarrollados adecuadamente.”

Esquema fet a classe.

Llegint aquest esquema decideixo que és hora de JUGAR! Vaig a provar un software anomenat: El Mundo de Teo.

Imatge feta per mi.

Bé aquest software en primer lloc té un apartat per adults, on hi ha una guia educativa i unes taules de seguiment del que fan els infants. Fins aquí tot bé. Anem a posar-nos en la pell d’un nen. En primer lloc ens creem un “avatar”. Tenim diferents apartats on podem fer puzles, desenvolupar vocabulari i un altre amb diversos jocs com fer pa. Vull dir que com diu Santos Urbina, aquesta eina s’adequa més o manco a l’edat, és lucrativa i educativa, clara, etc. Però vaig a focalitzar en el vocabulari. Us deixo un vídeo que he fet, per a que jutgeu vosaltres mateixos...!

Que dir? Em quedo sense paraules...Us ho promet!! Tractament d’errors? Què passava si fallava? Res! Només et diu: No, No, No, No... i què? Això ajuda? NO, això fa que els infants es cansin i deixin de jugar. D’altra banda, heu vist que he posat l’activitat en tres idiomes: anglès, castellà i català. Però us heu adonat que, val les paraules les posava amb l’idioma que havia escollit, però... una vegada creada la paraula, com la repetia el nostre amic Teo? EN CASTELLÀ!! Fos l’idioma que fos! I finalment, el que fa que m’entri calor i tremolor. Que passa que escrivim les paraules amb l’ordre que volem en la vida real? Agafem bolígraf i comencen a escriure al revés? No diré res més, perquè l’ordinador fa fum de la frustració que agafo veient aquestes coses. Reflexioneu!

Bé, per avui ja n’hi ha prou, que crec que m’he emocionat i motivat un poc, seguiria comentant i parlant de tot això.

Us deixo una cançó per animar el començament de setmana.

Fins aviat!!