Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa.

Hello! Ja tornem a ser per aquí! Aquesta setmana ens toca parlar un poquet sobre lleis/legislació i l’evolució que han tingut al llarg del temps. Però, coneixem realment les lleis del nostre entorn? Sabem que diuen i que s’ha de fer? Incloent-me a mi mateixa, moltes són les vegades que quan xerrem de legislació i normes no sé ben bé del que parlem. Doncs avui toca reflexionar un poc i endinsar-nos dins el tema!

En les darreres dècades, el Govern ha anat aplicant diferents polítiques en educació focalitzades en el gran tema d’actualitat: la integració de les TIC en el sistema educatiu. Per a veure quina ha set l’evolució de les TIC a l’escola basada en els canvis legislatius, tenim com a referència l’article “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de lainformación ycomunicación al sistema escolar.” A continuació podem veure els canvis més rellevants a través del mapa conceptual que us deixo:

Esquema realitzat a classe.

Idò sí que podem parlar que el currículum ha sofert canvis, evolució, han sorgit mentalitats noves, etc. però...Quan diuen els polítics de canviar coses? En quin moment esdevenen tots aquestes noves propostes? En el moment d’eleccions, on es juguen el seu lloc de treball. Perquè canvien les polítiques educatives en aquestes circumstàncies? No vull crear un debat polític, mai acabaria si començo a exposar tot el que he anat reflexionant a mesura que llegia les lectures del tema. Només penseu, si les lleis educatives canvien en temps d’eleccions, són canvis per a millorar pedagògicament o són canvis que porten al darrere interessos totalment contraris? Coneixen aquestes persones el que és EDUCACIÓ? Us deixo l’enllaç d’un vídeo que ha fet la meva gran companya ,Patricia Pinar, entrevistant alguns alumnes de la UIB que em pareix del tot interessant.

Als anys setanta i principis dels vuitanta, es dotaren als centres d’equips i hardware informàtics, però quin era el seu ús? Bé...la finalitat era adquirir conceptes sobre informàtica, conèixer la tecnologia, però això no és el que volem, veritat? Al nostre país tot això es va incloure a través del projecte “Atenea”.

Avui dia molts de nosaltres ja pensem que les TIC en educació són part de l’aprenentatge, que són essencials, que ja són necessàries per a oferir possibilitats molt diverses i úniques, per a l’adquisició de coneixement dels nins.

Gràcies a tot elque he anat explicant va sorgir el concepte d’Escola 2.0, que Area i Salabria expliquen el la lectura “Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0)en las Comunidades Autónomas deEspaña desde la visión del profesorado”. Ara és el torn dels professors, en el següent esquema veurem les opinions que tenen sobre la visió de les polítiques TIC en Escola 2.0.

Esquema realitzat a classe.

Però em ve al cap una qüestió, on eren tots aquests canvis quan jo era alumna? És un poc xocant, jo tenia dues hores d’informàtica a la setmana, les quals eren meravelloses per a tots perquè no fèiem RES, un poc trist no? Em fa vergonya admetre això fins i tot, però era així. Puc resumir el que fèiem en poquetes paraules. Això eren les TIC’s per a mi: una hora “lliure”, anar a una classe on feia molta calor, compartir ordinador amb tres persones més i tocar botons de programes que no em servien per res. Us pareix útil? Jo riure per no plorar...

Tornant al tema, a la lectura “Orientacions per a l'elaboració del Pla TIC en els centres educatius”, trobem exemple de programacions per a una Escola 2.0., l’objectiu del qual és incloure les TIC a l’aula de manera organitzada i sistemàtica, amb l’esquema tot quedarà més clar.

Esquema realitzat a classe.

En la LOMCE (2013) a l’article 111.bis. trobem: “Se promoverá el uso, por parte de las Administraciones educativas y los equipos directivos de los centros, de las tecnologías de la información y las comunicaciones en el aula, como medio didáctico apropiado y valioso para llevar a cabo las tareas de enseñanza y aprendizaje.”

Ens hi posem de veritat? Ja és hora de canviar en aquells llocs on encara tenen aquella mentalitat més “antiga”. Hem de cridar: IT’S TIME TO CHANGE!

Nosaltres hem de saber actuar en conseqüència a tot allò que sabem i coneixem, com diu Area (2006): “La innovación tecnológica si no va acompañada de innovación pedagógica y de un proyecto educativo representará un mero cambio cosmético de los recursos escolares pero no alterará sustantivamente la naturaleza de las prácticas culturales de la escuela”.

Per acabar, personalment, crec que ens hem de plantejar si la nostra metodologia és l’adequada. Volem incorporar TIC, volem “modernitzar-nos”, evolucionar... Sabem el que fem? Pot ser molts de docents si ho saben, però pot ser aquells als que anomenem polítics diuen que saben fan i que significa CANVI I EDUCACIÓ. Bé doncs, baix la meva humil i petita opinió, NO! No en saben gens ni mica! No es pot jugar amb el futur del nostre país, hem d’ajudar als nens a saber pensar, que siguin crítics i que siguin la veu de la societat. La paraula canvi porta al darrere molt de treball i esforç, però tots junts ho aconseguirem, estic ben segura!