En el nostre dia a dia, en aquella activitat quotidiana més corrent i
senzilla trobem de manera implícita les tecnologies. Per molt que sapiguem, més
o menys, utilitzar-les, quan escoltem parlar de WEB 2.0, ens quedem pensant i
preguntant que és, no és cert? Doncs anem a investigar un poquet.
La Web 2.0 és aquella evolució ha que patit tot el món tecnològic.
La Web 2.0 ens permet ser actius en reds, compartir, interactuar de manera
online, etc. però no hem d’oblidar que hi ha que saber ser crítics i saber
seleccionar, pensar que l’accés a tanta informació no vol dir adquirir
coneixements. Per tant, quan estem navegant per Twitter o donant un “me gusta”
a Facebook, estem utilitzant Web 2.0.
Adjunt el mapa conceptual fet a classe per anar suportant
l’escrit amb un poc de suport visual i teòric.
Mapa conceptual fet a classe.
Doncs, si hem estat xerrant de Web 2.0, al mateix temps ens preguntem: I
que passa amb l’escola? Bé, l’escola també ha sofert aquest canvi. Actualment tenim
centres, alguns, amb una educació molt tecnològica. Així podem dir que aquest
pas de Web 1.0 a Web 2.0, ha fet que comptem amb escoles Web 2.0. I tot això comporta
que tinguem una figura de professor més actiu i comunicatiu amb els seus
alumnes.
He estat cercant informació externa a l’aportada a classe, més que res
sobre el paper del professorat a la Web 2.0, he trobat un document molt
interessant d’Antonio Chenoll. M’ha agradat aquest paràgraf que parla sobre com
ha de ser el professor, diu així: “El
profesor debe filtrar todos esos recursos con el fin de seleccionar lo
relevante de lo puramente casual y de adecuarlos a un objetivo pedagógico
implícito. De esta manera, el profesor no sólo deja de ser el único referente
de lengua para los alumnos sino que además se convierte en el guía y potencia
el uso de estos recursos como enseñanza implícita fuera del horario escolar y
después del fin del curso lectivo.”
Com vam resumir tot aquest llarg tema a la sessió de dilluns, adjunt l’esquema.
Esquema fet a classe.
Parlant sobre Web 2.0, escola 2.0, no podem deixar per comentar aquell nou
concepte d’alfabetització digital. Però, que és? Es tracta d’aprendre a utilitzar
noves tecnologies. Com va dir Gutierrez,
la ciutadania ha d’estar preparada per a canviar i transformar la informació en
coneixement, i així anar transformant i canviant la societat.
Sobre el rol del docent , la Web 2.0 crea un canvi total
sobre com de ser un transmissor de coneixements, com fa anys es pensava, a ser
un guia per als nens. He trobat un bloc d’un tal, Henry Cardenas, que parla sobre
les TIC, Web 2.0 i tot el relacionat amb aquest món. Una de les seves entrades,
sobre rol del docent i el paper de l’alumne, ens explica breument i amb
claretat com influeix tot aixó en el nin, diu així:” alumno es quien a través de su interacción con otros a través de laweb (…) Allí tiene la posibilidad de seleccionar la información, analizarla,sintetizarla y procesarla, para luego compartirla con sus compañeros y con elmismo maestro, quien por su experiencia, posibilita el manejo de los recursos,sin que haya lugar a desviaciones de la búsqueda propuesta desde un comienzo."
Per tant, segons l’article que he llegit de George
Siemens, ens explica que hi ha diversos rols que el professorat ha d’exercir. Tots
els papers que han de complir els docents, des de englobar fins a saber filtrar
la informació, són importants, però també s’ha de tenir molt present l’aspecte
d’aturar-se a pensar com són els nostres alumnes, que necessiten i com li puc
aportar tot el material, per a començar aquest procés d’interacció. Mai oblidem
això, aprenem de manera col·lectiva!
Per tancar aquesta entrada, us deixo amb un video sobre les TIC en l'educació!
No hay comentarios:
Publicar un comentario