Les TIC per a la relació família-escola!

Hello a tots! Ja estem arribant al final de l’assignatura, hem parlat i reflexionat moltíssims temes, però ens queda un dels pilars vitals que dona suport a l’escola i als infants, sí estic referint-me a les famílies.

La concepció d’escola inclou el pensar en comunicació, però no només comunicació entre alumnes, entres mestres i alumnes, sinó també comunicació entre l’escola i les famílies. Aquesta ultima “penja d’un fil” ja que no és du a terme com hauria de ser. Realment penseu que existeix una relació bona entre família-escola? S’utilitzen les TIC per a la comunicació entre aquestes dos parts?

En primer lloc us penjaré l’esquema que hem fet a classe i així ja podem partir basant-nos en fonamentació teòrica i al mateix temps organitzem idees.

En primer lloc penso que hem de saber que les TIC fan referència a les tecnologies per a la informació i COMUNICACIÓ. Bé doncs, si com a centre donem suport a l’aprenentatge via TIC com deixem de banda les oportunitats que ens ofereixen les noves tecnologies per a la comunicació amb les famílies. No ho vegeu un poc contradictori i greu? Som “moderns” per alguns aspectes i per altres tornem a l’escola tradicional, on una agenda o llibreta era tot el que necessitàvem per a mantenir contacte amb els pares.

Al vídeo de la professora de la seu de Menorca, Núria Hidalgo, ens deixa ben clar com la tecnologia pot ser un canal fructífer, dinàmic i motivador per a la comunicació entre escola i família. Tal com indiquen Aguilar i Leiva (2012) en “La participación de las familias en las escuelas TIC:anàlisis y reflexiones educativas”és necessari “una escuela donde se visibilice de manera permanente la necesidad de estimular la participación de las familias, facilitándoles información y también formación para ello.” A més a més diuen que "las experiencias de participación de la familia en la escuela cobran un nuevo significado con las posibilidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación".

És cert que sempre ens trobarem amb moltes tipologies familiar, que hi ha que adaptar-nos a elles, però totes aquestes famílies tenen com a objectiu principal el benestar dels seus fills, l’educació, el progrés i aprenentatge. Per tant, a la lectura “Ventajas del uso en familia de las TIC” ens diuen que: "los padres a menudo se sienten desarmados e impotentes, incapaces de controlar unas herramientas que sus hijos, nativos digitales, suelen manejar con mucha más destreza que sus progenitores".  El fet de dominar les noves tecnologies no ha de crear rebuig cap a elles, tot lo contrari. Aquí, com a mestres, tenim el deure de saber inculcar als pares, igual que hem fet amb els fills, els beneficis que tenen les TIC, oferir-los un nou punt de vista i crear en ells preguntes per a que reflexionin i vegin el canvi com a millor i no com a un greu problema per a ells.

Per a que es creï un llaç entre família-escola-tecnologia haurem de crear un PLA d’actuació TIC per a les famílies. Trujillo (2011) al seu bloc “Educa con TIC” ens ofereix unes passes a seguir. Com a futura docent, que ja ens queda poquet, penso que trobant-me jo dintre de l’aula amb aquesta problemàtica em plantejaria fer el següent:

•  Mostrar una actitud entusiasta i segura del que faig, per a poder convèncer als familiars que tot el que exposo té una base i sentit.
• Investigar i conèixer cada família.
• Fomentar la curiositat i així fer que estiguessin interessats en fer algun curs de formació.
•  Que les famílies tinguessin una participació activa al 100% dintre de l’aula.
• Doncs, si tot el que esmentat anteriorment es va complint, ja arribaria el punt de col·laborar directament en el bloc de classe, pàgines web, etc.

Tot pot sonar utòpic i difícil, però sé per experiència pròpia, que si et marques uns objectius finalment arribes assolir-los. En la vida no ens regalen res, hem de suar i treballar. No vull ser mestre per a tenir vacances, com molta part de la societat es pensa, vull ser mestre per a fomentar el canvi, per a formar part del desenvolupament dels infants, per aprendre amb ells, per tractar amb les famílies, vull ser mestre per vocació, no importa el que la paraula mestre porti al darrere, mestre és canvi i perseverança. Per tant, jo dic SÍ a l’escola 2.0 i a l’alfabetització tecnològica.

Penjo un exemple de projecte de TIC per a la millora de la relació família escola, a veure si així acabo de convèncer a aquells que encara tenen alguns dubtes!

La meva companya, Patricia Pinar, exposa al seu bloc un exemple de plataforma per a que les famílies puguin veure el que aprenen els seus fills des de qualsevol part del món. Agafeu un poc de temps i mireu, és molt interessant.

Bé doncs, fins aquí per avui. Ha set un plaer compartir tot això amb vosaltres. No vull dir un “goodbye” si no see you soon. Encara ens queda una part important en tot això, venen les pràctiques! Ànim a totes, ens veiem dins dos setmanes.

Bon Nadal!! 

LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Com he dit moltes vegades al llarg de totes aquestes entrades, les TIC ja formen una part essencial en les nostres vides. Tot el que ens rodeja és digital, sense adonar-nos, de vegades, la paraula TECNOLOGIA és el nostre acompanyant de vida. 

Per tant, tant dins com fora de l’escola hem de saber aprofitar tot allò positiu que ens poden aportar les TIC. Això no vol dir fer-ne un ús sense sentit. No! Això significa saber com utilitzar, com ensenyar, com gaudir i com aprendre a través d’aquestes. 

Sabem, com a futurs docents, com utilitzar les TIC? Bé...de vegades pensem que si, que és fàcil, que sabem dominar un ordinador i ja en tenim prou. Doncs això és un dels errors que m’agradaria transmetre, ja que donar-li a un parell de tecles no és saber introduir les TIC dins de la nostra metodologia.  Com diu Adell: “Las redes informáticas nos ofrecen una perspectiva muy diferente de la del ordenador solitario. En principio rompen el aislamiento tradicional de las aulas, abriéndolas al mundo. Permiten la comunicación entre las personas eliminando barreras del espacio y el tiempo, de identidad, de estatus. Están transformando radicalmente lo que rodea a las escuelas, es decir, el mundo.”

Els docents han d’adquirir nous rols, però penso que no tenen ben clar quins o que no els han adquirit completament. Sembla un poc estrany, parlar de canvi i que els esglaons més alts no hagin adquirit les destreses necessàries, no? Com Jesús Gil i Asorey ens diuen en el seu article: El placer de usar las TIC en el aula de infantil, els ordinadors els utilitzem, els docents, com a premi per als nostres infants, comencem un poc malament no ho penseu? Hem d’aturar tot això, s’ha de fer un ús correcte, utilitzar-los com a recursos tecnològics per potenciar experiències d’aprenentatge fructíferes. 

Per tant, hi ha una sèrie de canvis i possibilitats per a què les TIC siguin utilitzades més adequadament, us deixo l’esquema que és molt senzill i aclaridor:

Esquema realitzat a classe

Jordi Adell a través de l’informe ACOT, ens explica que els docents han d’anar passant una sèrie de fases per arribar a fer que la tecnologia formi part de la seva pràctica quotidiana. Aquestes fases a les quals em refereixo són: en primer lloc l’accés i ús bàsic de la tecnologia; l’adopció d’ordinadors per a realitzar les classes; en tercer lloc tenim l’adaptació de la tecnologia a les pràctiques tradicionals; en quarta posició trobem l’apropiació de noves formes de fer amb TIC; i finalment està la fase d’innovació. I reflexionant...en quina fase estic jo? Bé, crec que ja estic arribant o introduint-me dins la quarta fase (apropiació) ja que per exemple, estem treballant en la creació del nostre conte digital. Si penso així potser pugui arribar a la quinta fase, innovar dins de la meva aula i sostenir la concepció de metodologia que tinc. 

Esquema realitzat a classe.

Us deixo aquest vídeo, per a reflexionar un poquet!

Per tant, he parlat del canvi en el rol docent i que de manera conjunta ha d’existir un canvi en la metodologia. Al bloc de Sergio García, podem veure que ens presenta la metodologia TPACK. En aquest ens explica que s’han de combinar els coneixements tecnològics, pedagògics i disciplinaris per a fer una adequada integració de les tecnologies en les nostres aules. Tot això em sembla realment interessant i cert. La tecnologia ha d’estar al servei de tots, ha de ser la clau del treball dels professors i el mitjà de construcció de coneixements dels alumnes.

Per anar acabant, no podia deixar de banda les caceres del tresor, de Jordi Adell. Aquestes són un tipus d’activitat molt fàcil de crear i portar a terme, des del meu punt de vista, ja que ens ajudaria a desenvolupar habilitats tecnològiques i integrar les TIC en el currículum i aula. És un recurs educatiu que compta amb moltes possibilitats didàctiques, les quals es poden utilitzar en totes les àrees del currículum. A continuació penjo l’esquema realitzat a classe:

I ja per acabar, dir que hem de saber tirar endavant, no cedir en els nostres pensaments, recolzar els nostres ideals, fer que l’Educació Infantil sigui el principi d’una nova era d’aprenentatge, plantejar-nos objectius que siguin favorables per al canvi. L’educació és important i imprescindible, jo vull començar a formar part del canvi. Us apunteu amb mi? Voleu compartir els mateixos objectius enfront a l’educació que jo? 

Fins aviat! ;)